CONFERÈNCIA D’EULÀLIA BOSCH

CONFERÈNCIA D’EULÀLIA BOSCH

La conferencia d’ahir, dilluns 16, portava com a títol FER DE MESTRE.

Aquesta conferencia ens a servit com a apropament a la realitat educativa iniciant unes activitats, aquesta setmana d’activitats extraordinàries.

Primerament han parlat introduint-nos a l’ Eulàlia Bosch, ens han parlat de que ella te un constant interès per l’educació i sempre esta interessada en la mirada i l’atenció, molts cops provocant situacions per estar en contacte amb joves, adults, mestres, filosofia, nens, ... tot un col•lectiu de la nostra societat.

L’Eulàlia a començat la conferencia parlant de que al ser mestre s’ha de pensar en el marc de la ciutat, en aquest cas la nostra, Barcelona.

Sempre que es parla de magisteri, apareixen els nens, ja que son el referent i son els que han de creixen i nosaltres els em de ajudar a aquest canvi.

Els nens creixen a partir de canvis que pateixen a partir de les reaccions dels o les mestres. Ells estan davant nostre i nosaltres em d’intervenir en aquest procés de creixement.

Els nens es senten estrangers ja que provenen del naixement i s’han de acostumar al seu mon i a la seva forma de vida. Ells arriben al mon i ho han de fer tot.

La veritable estrangeria és el fet que tenim davant aprenen a viure al nostre món.
No venir d’un altre lloc estranger. Els em d’ajudar a ser algú.

La importància que té la ciutat on creix, arriba i es fa gran.

La ciutat la aprenem a viure amb un conjunt de gent que ens apropa, ens permet moure en ella, ens la fan atractiva o no,... es tota una fase d’adaptació.

Es imprescindible la confiança cap a algú que acompanyi a l’ infant alhora de fer el seu camí.

També ens ha parlat de l’any cerdà des de l’educació, que podem anar a visitar la seva web: http://www.anycerda.org/web/

La creació de múltiples metàfores visuals podem veure la pedrera en el àmbit
educatiu.

Oferir la possibilitat de buscar comparacions (intentar entendre) amb altres imatges no hi ha bones ni males comparacions, sinó un ampli ventall de possibilitats de pensar sobre la pedrera comparant-lo amb altres imatges.

Ens ha mostrat una imatge d’unes vaques al camp, on mengen herba, comparant-los amb els nens. Les vaques surten de l’estable a menjar herba i al trobar l’aliment tornen a casa a rumiar, com els nens, que volen un lloc tranquil i segur alhora d’haver collit el seu aliment, el seu coneixement, els aprenentatges. Els nens, coneixen els recursos del nostre entorn i tornen a l’escola i rumia, es quan pregunta, debat, cerca informació,... el seu lloc per tornar es l’escola.

Aquí es quan veiem la relació entre l’interior i l’exterior.

Ens mostren dos imatges més, una on surten cadires buides i un mestre, i un altre de una cadira amb una finestra cap a un camp verd i cap a un lloc exterior, de Pere Jaume.

En les dos imatges les condicions hi son, esperen a la persona en els dos casos. Els dos son alimentacions cap el coneixement, la curiositat de que veurà i aprendrà.

Els nens són curiosos per necessitat, ja que necessiten preguntar i que els hi donin unes respostes als seus dubtes, aquesta necessitat es el que els permet tenir un lloc al món.

Cal alimentar als nens de curiositat a partir de l’entorn. Aquesta curiositat en el mon dels grans seria l’art. Mitjançant diferents exemples l’Eulàlia ens mostra la importància de l’art.


-Pel•lícula de Woody Allen on surt la Mia Farrow:

Al tros que ha seleccionat, apareix una dona mirant una pel•lícula i l’actor de la pel•lícula surt de la pantalla i la va a buscar, ja que ja ha repetit uns quants cops el anar a veure la mateixa pel•lícula i el protagonista la reconeix i va a buscar-la.

El gran aliat dels mestres son les arts, ja que es allò que tenim en comú amb els nens.

Les arts generen comprensió i satisfacció com obren la porta al coneixement.

Les arts no s’han de tractar només: Qui? Quan? I On? Sinó que em d’anar més enllà, em de contemplar atentament les obres i em de tenir desig cap el coneixement. Per això cal sortir-ho a buscar l’art.

Contemplant diferents obres d’art em de explicar un moment o alguna cosa de nosaltres, em de reconèixer quins moments de les imatges parlen de nosaltres a nosaltres.

Em de envoltar-nos de experiències estètiques, no només anant al Prado o al Louvre, sinó que les arts estan al nostre entorn diari, com a la cuina, a la feina,...

Ens mostra unes imatges amb el color vermell, i ens explica una correspondència entre dos personatges, entre John Cister i John Werger.

Un d’ells li va dir que li envies un color, i l’altre a traves d’una de les seves experiències, en aquell cas un acte a un funeral, va en recordar-se de que es va fixar en els clavells i que aquests només se’n recordava del color, que en aquest cas era el vermell; i entre ells comenten experiències quotidianes amb el color vermell.

Aquesta correspondència ens la a explicat tot donant pas a l’educació estètica ja que em de fer de les arts la nostra aliada. Em de aconseguir que el potencial de la vida en les arts sigui el centre i la porta de la vida dels estudiants.

Un altre exemple d’art es el Palau de la Música,on es pot gaudir de la meravellosa obra arquitectònica i de la música, dos arts.

Paul Valeri va dir que tant l’arquitectura com la música son les dos formes de art que vius des de dintre, ja que et donen un aixopluc.

Un altre exemple es l’obra de teatre que esta ara oferint el Teatre Lliure, Alicia, on tracta del llibre del somni de fer-se gran. Per això em de ser-hi presents per acomballà als nens.

Educar es treballar amb els nens que creixen.

També ens a parlat de la importància de la ceràmica ales arts.

No cal anar als museus, sinó que al saló, a les habitacions, al nostre entorn estem rodejats d’art.

Un altre tema dins les arts es la dansa, la situació del cos en un espai. Es molt interessant veure com els nens es belluguen, com mouen el seu cos. Veiem un exemple de una jornada amb el Cesc Gelabert a un Institut:




“Una jornada de dansa al IES Milà i Fontanals”

Les arts poden sucumbir en els seus encants.

Fer de mestre no es el mateix que ser mestre, s’esdevé mestre quan les arts ajuden a que amb facilitat ajudin a créixer. Cal voler ser savi (accentuant el coneixement) ja que no es pot ensenyar sinó es vol ser savi. (no cal ser-ho, sinó voler-ho)

Per últim ens mostra una imatge de la pedra roseta, volent mostrar l’ importància d’ensenyar a llegir, a escriure i parlar ja que cal ser gran lector per ensenyar a llegir i escriure.

Fer de mestres és fer d’acomodador al nen perquè aquest creixi,per tal de que un cop acomodat des de l’última fila el mestre somrigui o hi haurà cops que plorarà.