power point de la setmana extraordinària

A Seminari, el nostre treball alhora de ajuntar les nostres idees i tot el que haviem conegut durant la setmana d'activitats extraordinàries, varem fer un power point individual amb totes les nostres idees personals.

Setmana D’Activitats ExtraordinàRies

View more presentations from ada.

acompanyants a l'escola

La setmana anterior, a l’aula de seminari, ens varem repartir les escoles on podíem anar el dimarts 17 acompanyant a una alumna en practiques de tercer curs de magisteri.

En el meu cas, vaig poder escollir, i vaig escollir l’escola Infant Jesús que esta al barri de Sant Gervasi, situat al carrer Avenir 19.

Aquesta escola està molt ben equipada ja que ofereix unes instal•lacions i uns recursos adequats: biblioteques, aules de tecnologia i d'informàtica, laboratoris de Física, Química i Biologia, gimnasos, sala d'actes, teatre, aula multimèdia i audiovisual, pistes poliesportives, aules de música, aula de psicomotricitat...

L’escola ofereix ensenyament a la llar d’infants, parvulari, primària, secundària i batxillerat. Podent fer una continuïtat des de petit fins als estudis abans de la universitat.

Només arribar a l’escola, l’Anna Granyó, alumna de tercer, em va alertar de que la classe on anàvem era la més difícil, ja que es la classe més difícil de P4.

Varem anar a l’aula, i la senyoreta estava malalta, per tant estàvem només tres alumnes de Blanquerna amb una classe de uns 20 alumnes, ja que tres de ells estaven malalts.

Varem iniciar el dia en fer una línea de la sèrie d’un dels quaderns; després d’haver fet la sèrie, varem fer fila per anar a l’aula de música, on ens trobaríem amb la Imma.

A l’aula de música varem cantar, tocar instruments, un d’ells va fer de director cantant una cançó que tracta de que volen ser músics, i per últim han començat a cantar i aprendré una cançó per el Nadal.

Em anat al patí i els nens s’han d’asseure per menjar l’esmorzar i desprès poden jugar, dos d’ells, de la meva classe han assegut una amb una senyoreta i l’altre amb mi ja que no volien esmorzar.

Em anat a l’aula i em continuat amb el quadern, han acabat la primera sèrie on tenien que pintar cada forma en un color igual al que havia amunt i han començat i finalitzat la segona sèrie. Desprès d’haver fet les sèries del quadern, han llegit contes i pintat llibres per pintar.

Quan a vingut la Imma, la senyoreta de música que ha vingut a ajudar, els nens han fet figures amb plastilina, tot fent formes amb les seves mans, manipulant el trosset de plastilina que se’ls hi ha donat.

A les 12:40 han anat recollint per anar a dinar, han anat a rentar-se les mans i al bany, i a fer cua de dos en dos, sempre sent nen i nena.

Llavors, l’Anna i jo em anat a dinar a casa i havia de tornar a les tres. En aquesta escola, es obligatori per a les senyoretes dinar amb els nens, fent així un entorn familiar entre mestres i nens.

Per la tarda, han fet un dibuix on havien de seguir unes línees, per tal d’aprendre a fer línees rectes i pintar sense sortir de la línea.
Cap a les 16h em baixat a la sala de psicomotricitat on ens hem trobat amb la resta de les classes de P4, en total son tres línees de P4. Ens em ajuntat tots per veure una pel•lícula, em vist la caputxeta vermella a la pàgina web:

www.unamadecontes.cat, em vist la caputxeta vermella.



I també a www.youtube.com, els tres porquets:





Alguns dels nens, han anat a piscina cap a les 4:20 que els han vingut a recollir els monitors, i la resta a continuat mirant els contes fins a les cinc, ja que a les cinc es l’hora d’anar-nos a casa.

El meu dia va ser molt gratificant, però un sol dia sem va fer molt curt, però la experiència de tot ha estat molt bo per a mi. Ja que ha sigut un primer contacte molt satisfactori.

NATUPARK- Aventura als arbres

NATUPARK

Un cop ja hem arribat a les instal•lacions de natupark, ens han separats en els grups K i J, i cadascun d’aquests en dos subgrups amb un monitor cada grup per tal de poder-nos explicar tot. Ens em col•locat en rotllana davant de l’arnes i ens han explicat com posar-nos-el i ens l’han assegurat ajustant-lo. Un cop ja estàvem tots ben equipats ens han explicat com anaven els agafadors, i com els havíem de col•locar. El nostre monitor ens ha fet una petita explicació del que faríem i ens ha fet la mostra d’un petit recorregut de pràctica.

Després de que ens fes tot el recorregut i ens ha explicat tot els moviments i passos que havíem de fer, em començat i em anat fent el recorregut.
La diferència entre els nostres circuits i els dels infants, de quatre a sis anys, es que els nens i nenes tenen subjecció tota l’estona en canvi nosaltres em d’assegurar els agafadors cada cop a les línees, marcades amb vermell.

Després de la demostració em fet el recorregut mentres què el monitor ens mirava.

Un cop ja finalitzat uns quants em anat al nivell taronja. He aconseguit fer-lo, però alhora de pujar al vermell m’ha fet por i m’ha baixat una monitora de l’arbre.

Tot i aquest obstacle, he gaudit molt i crec que ha sigut una gran experiència i que tothom ho hauria de experimentar.

CONFERÈNCIA D’EULÀLIA BOSCH

CONFERÈNCIA D’EULÀLIA BOSCH

La conferencia d’ahir, dilluns 16, portava com a títol FER DE MESTRE.

Aquesta conferencia ens a servit com a apropament a la realitat educativa iniciant unes activitats, aquesta setmana d’activitats extraordinàries.

Primerament han parlat introduint-nos a l’ Eulàlia Bosch, ens han parlat de que ella te un constant interès per l’educació i sempre esta interessada en la mirada i l’atenció, molts cops provocant situacions per estar en contacte amb joves, adults, mestres, filosofia, nens, ... tot un col•lectiu de la nostra societat.

L’Eulàlia a començat la conferencia parlant de que al ser mestre s’ha de pensar en el marc de la ciutat, en aquest cas la nostra, Barcelona.

Sempre que es parla de magisteri, apareixen els nens, ja que son el referent i son els que han de creixen i nosaltres els em de ajudar a aquest canvi.

Els nens creixen a partir de canvis que pateixen a partir de les reaccions dels o les mestres. Ells estan davant nostre i nosaltres em d’intervenir en aquest procés de creixement.

Els nens es senten estrangers ja que provenen del naixement i s’han de acostumar al seu mon i a la seva forma de vida. Ells arriben al mon i ho han de fer tot.

La veritable estrangeria és el fet que tenim davant aprenen a viure al nostre món.
No venir d’un altre lloc estranger. Els em d’ajudar a ser algú.

La importància que té la ciutat on creix, arriba i es fa gran.

La ciutat la aprenem a viure amb un conjunt de gent que ens apropa, ens permet moure en ella, ens la fan atractiva o no,... es tota una fase d’adaptació.

Es imprescindible la confiança cap a algú que acompanyi a l’ infant alhora de fer el seu camí.

També ens ha parlat de l’any cerdà des de l’educació, que podem anar a visitar la seva web: http://www.anycerda.org/web/

La creació de múltiples metàfores visuals podem veure la pedrera en el àmbit
educatiu.

Oferir la possibilitat de buscar comparacions (intentar entendre) amb altres imatges no hi ha bones ni males comparacions, sinó un ampli ventall de possibilitats de pensar sobre la pedrera comparant-lo amb altres imatges.

Ens ha mostrat una imatge d’unes vaques al camp, on mengen herba, comparant-los amb els nens. Les vaques surten de l’estable a menjar herba i al trobar l’aliment tornen a casa a rumiar, com els nens, que volen un lloc tranquil i segur alhora d’haver collit el seu aliment, el seu coneixement, els aprenentatges. Els nens, coneixen els recursos del nostre entorn i tornen a l’escola i rumia, es quan pregunta, debat, cerca informació,... el seu lloc per tornar es l’escola.

Aquí es quan veiem la relació entre l’interior i l’exterior.

Ens mostren dos imatges més, una on surten cadires buides i un mestre, i un altre de una cadira amb una finestra cap a un camp verd i cap a un lloc exterior, de Pere Jaume.

En les dos imatges les condicions hi son, esperen a la persona en els dos casos. Els dos son alimentacions cap el coneixement, la curiositat de que veurà i aprendrà.

Els nens són curiosos per necessitat, ja que necessiten preguntar i que els hi donin unes respostes als seus dubtes, aquesta necessitat es el que els permet tenir un lloc al món.

Cal alimentar als nens de curiositat a partir de l’entorn. Aquesta curiositat en el mon dels grans seria l’art. Mitjançant diferents exemples l’Eulàlia ens mostra la importància de l’art.


-Pel•lícula de Woody Allen on surt la Mia Farrow:

Al tros que ha seleccionat, apareix una dona mirant una pel•lícula i l’actor de la pel•lícula surt de la pantalla i la va a buscar, ja que ja ha repetit uns quants cops el anar a veure la mateixa pel•lícula i el protagonista la reconeix i va a buscar-la.

El gran aliat dels mestres son les arts, ja que es allò que tenim en comú amb els nens.

Les arts generen comprensió i satisfacció com obren la porta al coneixement.

Les arts no s’han de tractar només: Qui? Quan? I On? Sinó que em d’anar més enllà, em de contemplar atentament les obres i em de tenir desig cap el coneixement. Per això cal sortir-ho a buscar l’art.

Contemplant diferents obres d’art em de explicar un moment o alguna cosa de nosaltres, em de reconèixer quins moments de les imatges parlen de nosaltres a nosaltres.

Em de envoltar-nos de experiències estètiques, no només anant al Prado o al Louvre, sinó que les arts estan al nostre entorn diari, com a la cuina, a la feina,...

Ens mostra unes imatges amb el color vermell, i ens explica una correspondència entre dos personatges, entre John Cister i John Werger.

Un d’ells li va dir que li envies un color, i l’altre a traves d’una de les seves experiències, en aquell cas un acte a un funeral, va en recordar-se de que es va fixar en els clavells i que aquests només se’n recordava del color, que en aquest cas era el vermell; i entre ells comenten experiències quotidianes amb el color vermell.

Aquesta correspondència ens la a explicat tot donant pas a l’educació estètica ja que em de fer de les arts la nostra aliada. Em de aconseguir que el potencial de la vida en les arts sigui el centre i la porta de la vida dels estudiants.

Un altre exemple d’art es el Palau de la Música,on es pot gaudir de la meravellosa obra arquitectònica i de la música, dos arts.

Paul Valeri va dir que tant l’arquitectura com la música son les dos formes de art que vius des de dintre, ja que et donen un aixopluc.

Un altre exemple es l’obra de teatre que esta ara oferint el Teatre Lliure, Alicia, on tracta del llibre del somni de fer-se gran. Per això em de ser-hi presents per acomballà als nens.

Educar es treballar amb els nens que creixen.

També ens a parlat de la importància de la ceràmica ales arts.

No cal anar als museus, sinó que al saló, a les habitacions, al nostre entorn estem rodejats d’art.

Un altre tema dins les arts es la dansa, la situació del cos en un espai. Es molt interessant veure com els nens es belluguen, com mouen el seu cos. Veiem un exemple de una jornada amb el Cesc Gelabert a un Institut:




“Una jornada de dansa al IES Milà i Fontanals”

Les arts poden sucumbir en els seus encants.

Fer de mestre no es el mateix que ser mestre, s’esdevé mestre quan les arts ajuden a que amb facilitat ajudin a créixer. Cal voler ser savi (accentuant el coneixement) ja que no es pot ensenyar sinó es vol ser savi. (no cal ser-ho, sinó voler-ho)

Per últim ens mostra una imatge de la pedra roseta, volent mostrar l’ importància d’ensenyar a llegir, a escriure i parlar ja que cal ser gran lector per ensenyar a llegir i escriure.

Fer de mestres és fer d’acomodador al nen perquè aquest creixi,per tal de que un cop acomodat des de l’última fila el mestre somrigui o hi haurà cops que plorarà.

una setmana diferent

Ja em arribat a la gran setmana, a la setmana d’activitats extraordinàries, on cada dia aprendrem noves coses afora de la universitat poden apropar-nos a les assignatures d’aquest semestre d’una manera diferent.

Tenim moltes activitats, que ja podem gaudir i exprimir tot el que coneixerem i aprendrem de nou!!! A gaudir companys!!!