DOS ENTORNS EDUCATIUS (SCRIB)

DOS ENTORNS

acompanyants a l'escola

La setmana anterior, a l’aula de seminari, ens varem repartir les escoles on podíem anar el dimarts 17 acompanyant a una alumna en practiques de tercer curs de magisteri.

En el meu cas, vaig poder escollir, i vaig escollir l’escola Infant Jesús que esta al barri de Sant Gervasi, situat al carrer Avenir 19.

Aquesta escola està molt ben equipada ja que ofereix unes instal•lacions i uns recursos adequats: biblioteques, aules de tecnologia i d'informàtica, laboratoris de Física, Química i Biologia, gimnasos, sala d'actes, teatre, aula multimèdia i audiovisual, pistes poliesportives, aules de música, aula de psicomotricitat...

L’escola ofereix ensenyament a la llar d’infants, parvulari, primària, secundària i batxillerat. Podent fer una continuïtat des de petit fins als estudis abans de la universitat.

Només arribar a l’escola, l’Anna Granyó, alumna de tercer, em va alertar de que la classe on anàvem era la més difícil, ja que es la classe més difícil de P4.

Varem anar a l’aula, i la senyoreta estava malalta, per tant estàvem només tres alumnes de Blanquerna amb una classe de uns 20 alumnes, ja que tres de ells estaven malalts.

Varem iniciar el dia en fer una línea de la sèrie d’un dels quaderns; després d’haver fet la sèrie, varem fer fila per anar a l’aula de música, on ens trobaríem amb la Imma.

A l’aula de música varem cantar, tocar instruments, un d’ells va fer de director cantant una cançó que tracta de que volen ser músics, i per últim han començat a cantar i aprendré una cançó per el Nadal.

Em anat al patí i els nens s’han d’asseure per menjar l’esmorzar i desprès poden jugar, dos d’ells, de la meva classe han assegut una amb una senyoreta i l’altre amb mi ja que no volien esmorzar.

Em anat a l’aula i em continuat amb el quadern, han acabat la primera sèrie on tenien que pintar cada forma en un color igual al que havia amunt i han començat i finalitzat la segona sèrie. Desprès d’haver fet les sèries del quadern, han llegit contes i pintat llibres per pintar.

Quan a vingut la Imma, la senyoreta de música que ha vingut a ajudar, els nens han fet figures amb plastilina, tot fent formes amb les seves mans, manipulant el trosset de plastilina que se’ls hi ha donat.

A les 12:40 han anat recollint per anar a dinar, han anat a rentar-se les mans i al bany, i a fer cua de dos en dos, sempre sent nen i nena.

Llavors, l’Anna i jo em anat a dinar a casa i havia de tornar a les tres. En aquesta escola, es obligatori per a les senyoretes dinar amb els nens, fent així un entorn familiar entre mestres i nens.

Per la tarda, han fet un dibuix on havien de seguir unes línees, per tal d’aprendre a fer línees rectes i pintar sense sortir de la línea.
Cap a les 16h em baixat a la sala de psicomotricitat on ens hem trobat amb la resta de les classes de P4, en total son tres línees de P4. Ens em ajuntat tots per veure una pel•lícula, em vist la caputxeta vermella a la pàgina web:

www.unamadecontes.cat, em vist la caputxeta vermella.



I també a www.youtube.com, els tres porquets:





Alguns dels nens, han anat a piscina cap a les 4:20 que els han vingut a recollir els monitors, i la resta a continuat mirant els contes fins a les cinc, ja que a les cinc es l’hora d’anar-nos a casa.

El meu dia va ser molt gratificant, però un sol dia sem va fer molt curt, però la experiència de tot ha estat molt bo per a mi. Ja que ha sigut un primer contacte molt satisfactori.

UNA ACTIVITAT PER ALS NENS

L’altre dia, vaig estar amb els nens que vaig a recollir a l’escola, i mirant la televisió varem veure una pàgina web que tot seguit varem anar a visitar. El Nicolàs i la Sofia, el nen de 8 i la nena de 6, varen anar passejant per la web i van passar-ho molt be!

Aquí la teniu:

www.rtve.es/infantil

Aquesta pàgina permet que els nens mirin vídeos, juguin,... tot gaudint dels seus personatges preferits. També hi ha una secció dedicada pels pares.

Es una pàgina que els pot entretenir molt i poden fer un munt de coses.

NATUPARK- Aventura als arbres

NATUPARK

Un cop ja hem arribat a les instal•lacions de natupark, ens han separats en els grups K i J, i cadascun d’aquests en dos subgrups amb un monitor cada grup per tal de poder-nos explicar tot. Ens em col•locat en rotllana davant de l’arnes i ens han explicat com posar-nos-el i ens l’han assegurat ajustant-lo. Un cop ja estàvem tots ben equipats ens han explicat com anaven els agafadors, i com els havíem de col•locar. El nostre monitor ens ha fet una petita explicació del que faríem i ens ha fet la mostra d’un petit recorregut de pràctica.

Després de que ens fes tot el recorregut i ens ha explicat tot els moviments i passos que havíem de fer, em començat i em anat fent el recorregut.
La diferència entre els nostres circuits i els dels infants, de quatre a sis anys, es que els nens i nenes tenen subjecció tota l’estona en canvi nosaltres em d’assegurar els agafadors cada cop a les línees, marcades amb vermell.

Després de la demostració em fet el recorregut mentres què el monitor ens mirava.

Un cop ja finalitzat uns quants em anat al nivell taronja. He aconseguit fer-lo, però alhora de pujar al vermell m’ha fet por i m’ha baixat una monitora de l’arbre.

Tot i aquest obstacle, he gaudit molt i crec que ha sigut una gran experiència i que tothom ho hauria de experimentar.

CONFERÈNCIA D’EULÀLIA BOSCH

CONFERÈNCIA D’EULÀLIA BOSCH

La conferencia d’ahir, dilluns 16, portava com a títol FER DE MESTRE.

Aquesta conferencia ens a servit com a apropament a la realitat educativa iniciant unes activitats, aquesta setmana d’activitats extraordinàries.

Primerament han parlat introduint-nos a l’ Eulàlia Bosch, ens han parlat de que ella te un constant interès per l’educació i sempre esta interessada en la mirada i l’atenció, molts cops provocant situacions per estar en contacte amb joves, adults, mestres, filosofia, nens, ... tot un col•lectiu de la nostra societat.

L’Eulàlia a començat la conferencia parlant de que al ser mestre s’ha de pensar en el marc de la ciutat, en aquest cas la nostra, Barcelona.

Sempre que es parla de magisteri, apareixen els nens, ja que son el referent i son els que han de creixen i nosaltres els em de ajudar a aquest canvi.

Els nens creixen a partir de canvis que pateixen a partir de les reaccions dels o les mestres. Ells estan davant nostre i nosaltres em d’intervenir en aquest procés de creixement.

Els nens es senten estrangers ja que provenen del naixement i s’han de acostumar al seu mon i a la seva forma de vida. Ells arriben al mon i ho han de fer tot.

La veritable estrangeria és el fet que tenim davant aprenen a viure al nostre món.
No venir d’un altre lloc estranger. Els em d’ajudar a ser algú.

La importància que té la ciutat on creix, arriba i es fa gran.

La ciutat la aprenem a viure amb un conjunt de gent que ens apropa, ens permet moure en ella, ens la fan atractiva o no,... es tota una fase d’adaptació.

Es imprescindible la confiança cap a algú que acompanyi a l’ infant alhora de fer el seu camí.

També ens ha parlat de l’any cerdà des de l’educació, que podem anar a visitar la seva web: http://www.anycerda.org/web/

La creació de múltiples metàfores visuals podem veure la pedrera en el àmbit
educatiu.

Oferir la possibilitat de buscar comparacions (intentar entendre) amb altres imatges no hi ha bones ni males comparacions, sinó un ampli ventall de possibilitats de pensar sobre la pedrera comparant-lo amb altres imatges.

Ens ha mostrat una imatge d’unes vaques al camp, on mengen herba, comparant-los amb els nens. Les vaques surten de l’estable a menjar herba i al trobar l’aliment tornen a casa a rumiar, com els nens, que volen un lloc tranquil i segur alhora d’haver collit el seu aliment, el seu coneixement, els aprenentatges. Els nens, coneixen els recursos del nostre entorn i tornen a l’escola i rumia, es quan pregunta, debat, cerca informació,... el seu lloc per tornar es l’escola.

Aquí es quan veiem la relació entre l’interior i l’exterior.

Ens mostren dos imatges més, una on surten cadires buides i un mestre, i un altre de una cadira amb una finestra cap a un camp verd i cap a un lloc exterior, de Pere Jaume.

En les dos imatges les condicions hi son, esperen a la persona en els dos casos. Els dos son alimentacions cap el coneixement, la curiositat de que veurà i aprendrà.

Els nens són curiosos per necessitat, ja que necessiten preguntar i que els hi donin unes respostes als seus dubtes, aquesta necessitat es el que els permet tenir un lloc al món.

Cal alimentar als nens de curiositat a partir de l’entorn. Aquesta curiositat en el mon dels grans seria l’art. Mitjançant diferents exemples l’Eulàlia ens mostra la importància de l’art.


-Pel•lícula de Woody Allen on surt la Mia Farrow:

Al tros que ha seleccionat, apareix una dona mirant una pel•lícula i l’actor de la pel•lícula surt de la pantalla i la va a buscar, ja que ja ha repetit uns quants cops el anar a veure la mateixa pel•lícula i el protagonista la reconeix i va a buscar-la.

El gran aliat dels mestres son les arts, ja que es allò que tenim en comú amb els nens.

Les arts generen comprensió i satisfacció com obren la porta al coneixement.

Les arts no s’han de tractar només: Qui? Quan? I On? Sinó que em d’anar més enllà, em de contemplar atentament les obres i em de tenir desig cap el coneixement. Per això cal sortir-ho a buscar l’art.

Contemplant diferents obres d’art em de explicar un moment o alguna cosa de nosaltres, em de reconèixer quins moments de les imatges parlen de nosaltres a nosaltres.

Em de envoltar-nos de experiències estètiques, no només anant al Prado o al Louvre, sinó que les arts estan al nostre entorn diari, com a la cuina, a la feina,...

Ens mostra unes imatges amb el color vermell, i ens explica una correspondència entre dos personatges, entre John Cister i John Werger.

Un d’ells li va dir que li envies un color, i l’altre a traves d’una de les seves experiències, en aquell cas un acte a un funeral, va en recordar-se de que es va fixar en els clavells i que aquests només se’n recordava del color, que en aquest cas era el vermell; i entre ells comenten experiències quotidianes amb el color vermell.

Aquesta correspondència ens la a explicat tot donant pas a l’educació estètica ja que em de fer de les arts la nostra aliada. Em de aconseguir que el potencial de la vida en les arts sigui el centre i la porta de la vida dels estudiants.

Un altre exemple d’art es el Palau de la Música,on es pot gaudir de la meravellosa obra arquitectònica i de la música, dos arts.

Paul Valeri va dir que tant l’arquitectura com la música son les dos formes de art que vius des de dintre, ja que et donen un aixopluc.

Un altre exemple es l’obra de teatre que esta ara oferint el Teatre Lliure, Alicia, on tracta del llibre del somni de fer-se gran. Per això em de ser-hi presents per acomballà als nens.

Educar es treballar amb els nens que creixen.

També ens a parlat de la importància de la ceràmica ales arts.

No cal anar als museus, sinó que al saló, a les habitacions, al nostre entorn estem rodejats d’art.

Un altre tema dins les arts es la dansa, la situació del cos en un espai. Es molt interessant veure com els nens es belluguen, com mouen el seu cos. Veiem un exemple de una jornada amb el Cesc Gelabert a un Institut:




“Una jornada de dansa al IES Milà i Fontanals”

Les arts poden sucumbir en els seus encants.

Fer de mestre no es el mateix que ser mestre, s’esdevé mestre quan les arts ajuden a que amb facilitat ajudin a créixer. Cal voler ser savi (accentuant el coneixement) ja que no es pot ensenyar sinó es vol ser savi. (no cal ser-ho, sinó voler-ho)

Per últim ens mostra una imatge de la pedra roseta, volent mostrar l’ importància d’ensenyar a llegir, a escriure i parlar ja que cal ser gran lector per ensenyar a llegir i escriure.

Fer de mestres és fer d’acomodador al nen perquè aquest creixi,per tal de que un cop acomodat des de l’última fila el mestre somrigui o hi haurà cops que plorarà.

una setmana diferent

Ja em arribat a la gran setmana, a la setmana d’activitats extraordinàries, on cada dia aprendrem noves coses afora de la universitat poden apropar-nos a les assignatures d’aquest semestre d’una manera diferent.

Tenim moltes activitats, que ja podem gaudir i exprimir tot el que coneixerem i aprendrem de nou!!! A gaudir companys!!!

UNA NANA PARA HAMSA

Ja fa unes setmanes, a l’hora de seminari, varem anar a veure un reportatge sobre diferents llars d’infants arreu del món.

A l’ inici es preguntaven la qüestió de el món a canviat però les escoles ho han fet?

La primera escola que ens mostren es diu Sleepken i es dedica a l’educació infantil. Aquesta escola esta a Gante, una ciutat flamenca.

Aquesta escola te com a objectius que els pares es sentin benvinguts, que sobretot aportin idees i mostrin els seus dubtes compartint-los amb els membres de l’escola.

Aquesta escola acull a tot tipus de nens estrangers, i per això els integren amb el seu llenguatge també fent l’esforç d’aprendre algunes paraules del seu llenguatge,... una de les coses que més m’ha impressionat es el que esmorzen i berenen pares, fills i educadors, tots junts, compartint; per l’altre banda també m’ha cridat l’atenció el que interroguin als pares per poder saber que mengen els fills, quins hàbits tenen,... per poder ajudar a l’ infant a sentir-se segur en l’escola.

La segona escola que ens mostren i de la que parlen es L’ile aux enfant, situada a França, es un nom escollit per els pares i els mestres perquè tenen com a objectiu que el barri i l’escola sigui una sola, ja que els nens intervenen en les activitats del barri de manera constant, com anar a comprar, a buscar el pa,…. Amb els mestres.

Aquesta escola consta amb el grup de pares de la fundació “Pétit a Petit”, tot estan envoltats amb les tasques de l’escola sempre que tenen temps.

L’escola dona un llistat als pares d’activitats que poden fer amb els fills, i ells escullen, això fa millorar el vincle entre pares i fills.

Seguidament ens tracten una escola de Bèlgica, situada a un districte molt multicultural,i aprofiten en fer un gran vincle entre l’escola i la casa, de manera que els pares participin activament amb els mestres, de manera que opinen, pensen, comparteixen idees,.... tot tenint un paper molt important en el creixement i el desenvolupament dels nens a l’escola.

Un dels fets que m’ha agradat molt es la salutació que fan al començar el dia, tot asseguts en rotllana, saluden en el seu idioma, així aprenen a ser escoltats, i la varietat d’idiomes que existeix.

Ensenyen la importància que te l’ idioma com a identitat ètnica .

L’objectiu d’aquesta escola es millorar i innovar, ja que la qualitat si que importa.

L’última escola que veiem es una a Anglaterra, concretament a Birmingham, el país de Shakespeare. El centre es diu St. Thomas Center i es una escola plena d’idiomes, ja que hi ha una gran multiculturalitat.

Es defineix com a molt més que una escola , ja que també imparteix classes pels pares, per donar-los suport.

Els nens observen i aprenen mitjançant documents, escrits, fotos i així els pares tenen tot el desenvolupament del seu fill o filla registrat en un quadern.

Els nens fan de l’espai de l’escola el seu, portant les seves joguines, el menjar, ... fent de l’espai el seu.

Aquestes quatre escoles d’infants reflecteixen una gran diversitat enriquida, i ens fa adonar-nos de la desigualtat i que s’ha d’aprendre a respectar a tots per igual, defenen els seus drets humans.

Aquests reportatge ens fa adonar-nos de la gran diferència entre l'educació del nostre país amb altres països.

poesia visual

Com varem treballar fa uns dies a classe, la poesia visual es una gran opció per atraure a la gent a que llegeixi poesia. he anat buscan i he seleccionat aquesta imatge, ja que m' agradat molt.

es una forma de POESIA experimental en la que la imatge, predomina sobre la resta de components.

CREATIVE COMMONS

A classe hem tractat els Copyright en els blogs, que serien les anomenades llicències del Creative Commons.

Aquestes llicències parteixen de 4 condicions que combinades generen 6 tipus de llicències diferents que cadascun dels usuaris pot triar segons la llicència que més li convingui per protegir les seves publicacions.


Un cop l'usuari ja a triat la millor llicència, s'ha d'inserir al blog personal que cadascun de nosaltres. això permet que en el cas de què algú violi la llicència el propietari de la publicació sigui defensat.

L’activitat que s'ha de realitzar consisteix en escollir una de les llicències i introduir-la al nostre blog.

ANUNCIS

MIREM ANUNCIS

CADENA: ANTENA 3, TV5 I COSMOPOLITAN.

HORARI: MIGDIA, TARDA I A LA NIT.

PROGRAMA ANTERIOR O POSTERIOR: DESPRÉS DE LES NOTICIES DEL MIGDIA, ABANS D’UNA PEL.LICULA A LA TARDA, ENTRE ANUNCIS.

PRODUCTE: MON CHÉRI

DESCRIPCIÓ:

-Passa en una casa, entre una dona i un home que gaudeixen del plaer de menjar xocolata, és un anunci que només surt a l’ hivern ja que es una marca de xocolates molt antiga que només treu els seus anuncis i els seus productes durant l’època de tardor i hivern. Finalment acaba amb la frase: ”Mon chéri,el sabor que te envuelve” i la música es la que identifica a l’anunci.

D'ON ÉS EL NOSTRE OMNI?

A partir dels objectes musicals no identificats que varem realitzar per música, varem haver de pensar d’ on provenia el nostre omni per tal de construir-ho sobre una fusta que faríem servir com a base de la construcció del lloc.

En el meu cas vaig decidir que el meu OMNI provenia de la Grècia antiga, on els grecs durant el seu temps lliure cantaven i gaudien de la música sobretot de les arpes, cordes,.... que els feia sentir lliures i relaxats.

La meva elaboració es la següent:

Per tal de construir el lloc d' on prové em utilitzat:

-una fusta per la base
-cola
- paper maixé
- papers de colors
-cartó
-pedres, fulles,... elements de la natura
- i d'altres materials que em trobat a la classe o a casa

ENTREGA CD DEL "EL MEU QUADERN DE VIATGE"

Avui a l'assignatura de llenguatge visual i plàstic em entregat en format Cd tots els apunts, ressenyes, fotografies,.... que hem anat recollint al llarg d'aquests primers mesos a l'aula, tot parlant sobre les diferents referències artístiques d'aquest primer apartat:
ESPAI I VOLUM

Un cop ja hem realitzat el primer temari que tracta de VOLUM i ESPAI, puc concloure en que la manera d’haver aprés aquests dos significats m’ha sigut molt útil alhora de la realització de tots els treballs i les creacions que em anat fent a l’aula durant aquests mesos.

També una cosa a destacar seria el procés de desenvolupament meu, ja que al inici de les classes d’aquesta assignatura, em va costar deixar fluir les meves idees, la meva imaginació,... ja que no estava acostumada a fer servir les meves pròpies mans alhora de crear, ni sentir-me segura alhora de construir un treball tan íntim i individual com els que em realitzat.

A mi, personalment m’ha aportat tot tipus de sensacions, emocions i sentiments, tant positius com negatius. Ha sigut una experiència totalment satisfactòria ja que l’aprenentatge d’aquest apartat ha sigut amè i encara que al principi em costava una mica, poc a poc ja m’he fet un lloc i estic segura del que faig i que vull crear a cada creació que s’ha de realitzar, sense témer el què diran o si estarà bé o malament, sinó que tan sòls deixo fluir les meves experiències, els meus coneixements i idees, i construeixo allò que realment vull encara que no sigui com he previst al principi de cada feina, però sempre sentint-me orgullosa del meu treball i sempre mirant el punt de vista de com ho treballaria amb els infants, podent fer-ho de moltes maneres.

La literatura oral o etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita, és a dir, de l’expressió oral. Comunicar-se estèticament és intentar entrar en contacte amb els altres a través d’una manera de dir bonica (triada, pensada).

Exemple per dir bon dia:

“Bon dia, bon hora i bon sol quan sigui l’hora”

La societat tradicionals que no tenen escriptures, com algunes civilitzacions, difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

Un exemple similar, es quan ensenyem als nens a parlar, els ensenyem a partir del llenguatge repetint contes, poesies, cançons,...ja que ells no en tenen cap codi d’escriptura encara, i això els afavoreix per que aprenguin a expressar-se oralment.

La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

Un exemple es el del conte antic de la Rateta presumida, la part fixa d’aquest conte es que la rateta escombrant la seva escaleta va trobar una moneda i va comprar una coseta.

Es podria variar amb imaginació: en comptes d’una moneda, un euro; en comptes de comprar un llacet un cotxe, canviant petites coses sense modificar la part fixa del conte.

L’etnopoètica és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació. Les produccions etnopoètiques tenen tres característiques:

-Han de ser expressades a través de l’art de la paraula, amb recursos propis del llenguatge poètic, com: metàfores, sentit figurat, rima, ritme,...

-Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui “competents”.

-Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.

Comunicar-se és simplement ensenyar qui ets tu a través dels diferents llenguatges.