CONSTRUCCIONS DE LLENGUATGES (DICCIONARIS)

A classe de comunicació varem crear a partir de les tres tipologies de llenguatges, el quotidià, el publicitari i el poètica, diferents construccions:


QUOTIDIÀ: una història

Hi havia una vegada el mossèn Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.

Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.

Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el diccionari català, valencià i balear.


PUBLICITARI: vendre el producte, en aquest cas el diccionari

Un tresor lèxic de tot dialecte català, un catàleg imprescindible per a la comunicació a l'escola infantil, quan més aviat millor!


POÈTIC: una poesia

Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar

Mossèn Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem

Mossèn Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem

LA LLEGENDA

Fa uns dies varem fer una presentació sobre una llegenda la judith jodar i jo. Varem exposar la llegenda de calonge, d'on provenen els meus familiars de part del meu pare i on he passat alguns dels millors moments de la meva vida.

Llegenda Calonge

View more presentations from ada.

L'exposició anava acompanyada per la nostra veu, nosaltres dues varem anar explicant la llegenda d'aquest petit poble costaner. Així era:

LA LLEGENDA DE CALONGE

Hola a tothom, nosaltres som la Judith i jo mateixa l’Ada i ara us explicarem la llegenda de Calonge.

El poble de Calonge, es un poble del baix Empordà costaner, per això ja que es un poble costaner, era freqüentat per atacs dels pirates, que sempre campaven lliurement pel Mediterrani.

Per això el poble de Calonge van decidir organitzar una bona defensa ja que des de la costa fins a l’interior del poble era molt difícil que els de l’interior s’adonessin del perill que hi havia.

Van idear un sistema de vigilància format per una línea de tres torres que anaven des de la costa fins al poble. N’hi havia tres:

- Torre Valentina, a la costa, que vigilava tot el mar.

- Torre de Baró, al mig dels camps

- Torre de Malús. a l’entrada del poble.

Torre valentina, era la de més responsabilitat, ja que havia de vigilar la costa, i per això van posar al millor Home que van trobar per fer de guarda. Era molt treballador i molt actiu, no sabia estar un moment de braços plegats.

Varen passar els dies, i el guardià de torre valentina es passava els dies vigilant tota la costa i no hi havia cap senyal de cap nau, per això un dia va decidir que faria dos feines, la de guardià i la de pescador.

Però, un dia, que el guardià es trobava unes milles mar endins en la seva barqueta, va veure una nau sospitosa. Va encarar-se a proa cap a la costa i es va posar a remar amb totes les seves forces, ja que es tractava d’un vaixell de pirates.

Va desar la barca a la sorra i va córrer cap a la torre.

Un cop a dalt de la torre Valentina, va onejar la banderola vermella d’alarma, el guardià de la torre baró va captar el senyal, però el guardià de la torre de Malús no es va adonar, ja que sempre es dedicava a gratar-se la panxa a l’interior de la torre.

El guardià de Malús va despertar-se per el terrabastall provocat pels pirates que van sacsejar el poble i se’n van emportar tot allò que feia més goig.

Des d’aquell escandalós dia, les autoritats de Calonge van despatxar als guardians i van seleccionar uns de nous, aquests no eren ni ganduls com el de la torre de Malús ni tan treballadors com el de la torre valentina, eren constants i pacients. I des d’aquell dia, les persones amb aquest caràcter sempre son els escollits pels tribunals d’oposicions als cossos de la policia, els bombers i els guardes de tota mena.

I llegenda contada, llegenda acabada, ja hem acabat!

TRES LLENGUATGES A DEBATRE

A classe de comunicació varem debatre els tipus de llenguatge, varem formar tres grups en els quals cadascun d’ells havia de defendre el seu llenguatge, els llenguatges que varem debatre eren el poètic, el publicitari i el quotidià.
Cadascun dels grups va organitzar els seus punts a favor del llenguatge que ens tocava i posar les idees en comú i relacionar-les.

Després del debat varem arribar a la conclusió de que tots tres llenguatges son iguals d’importants i es necessiten entre ells per complementar-se.

El llenguatge poètic, es un llenguatge ple de ritme, per això es tracta d’un llenguatge melòdic, ja que es tracta d’un llenguatge que aporta molts punts de vista, és a dir, es un llenguatge que pot ser entès de diverses maneres i també pot transmetre’s de moltes maneres.
Es tracta d'un llenguatge molt sentimental, ja que tot poeta alhora d’escriure allibera totes les sensacions i emocions, tot sent interpretades de diverses maneres pel receptor.

El llenguatge publicitari tracta d’un tipus de llenguatge molt especial, ja que no es un llenguatge dirigit a tothom, sinó que a un determinat sector. Es un llenguatge que s’ajuda dels altres dos llenguatges, el poètic i el quotidià per apropar-se al públic de manera més directa. També s’ajuda amb el poder de la imatge ja que així té molta més força.

Per últim, el llenguatge quotidià es el més espontani i el que s’aprèn per comunicar-nos primerament, ja que es el que s’utilitza freqüentment entre la gent,es el llenguatge que es te més facilitat alhora de comunicar-se.

A més d'aprendre les diferents característiques de cadascun dels llenguatges, crec que va ser molt important el debatre i posar les nostres idees davant les altres, ja que molts de nosaltres no estàvem d’acord amb la nostra defensa. Però això ens ensenya a poder justificar i defendre qualsevol idea, encara que no sigui justificada per els nostres coneixements i sabers, és a dir, els nostres ideals i les idees que nosaltres defenem diàriament.

poesia visual

Com varem treballar fa uns dies a classe, la poesia visual es una gran opció per atraure a la gent a que llegeixi poesia. he anat buscan i he seleccionat aquesta imatge, ja que m' agradat molt.

es una forma de POESIA experimental en la que la imatge, predomina sobre la resta de components.

ANUNCIS

MIREM ANUNCIS

CADENA: ANTENA 3, TV5 I COSMOPOLITAN.

HORARI: MIGDIA, TARDA I A LA NIT.

PROGRAMA ANTERIOR O POSTERIOR: DESPRÉS DE LES NOTICIES DEL MIGDIA, ABANS D’UNA PEL.LICULA A LA TARDA, ENTRE ANUNCIS.

PRODUCTE: MON CHÉRI

DESCRIPCIÓ:

-Passa en una casa, entre una dona i un home que gaudeixen del plaer de menjar xocolata, és un anunci que només surt a l’ hivern ja que es una marca de xocolates molt antiga que només treu els seus anuncis i els seus productes durant l’època de tardor i hivern. Finalment acaba amb la frase: ”Mon chéri,el sabor que te envuelve” i la música es la que identifica a l’anunci.

La literatura oral o etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita, és a dir, de l’expressió oral. Comunicar-se estèticament és intentar entrar en contacte amb els altres a través d’una manera de dir bonica (triada, pensada).

Exemple per dir bon dia:

“Bon dia, bon hora i bon sol quan sigui l’hora”

La societat tradicionals que no tenen escriptures, com algunes civilitzacions, difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

Un exemple similar, es quan ensenyem als nens a parlar, els ensenyem a partir del llenguatge repetint contes, poesies, cançons,...ja que ells no en tenen cap codi d’escriptura encara, i això els afavoreix per que aprenguin a expressar-se oralment.

La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

Un exemple es el del conte antic de la Rateta presumida, la part fixa d’aquest conte es que la rateta escombrant la seva escaleta va trobar una moneda i va comprar una coseta.

Es podria variar amb imaginació: en comptes d’una moneda, un euro; en comptes de comprar un llacet un cotxe, canviant petites coses sense modificar la part fixa del conte.

L’etnopoètica és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació. Les produccions etnopoètiques tenen tres característiques:

-Han de ser expressades a través de l’art de la paraula, amb recursos propis del llenguatge poètic, com: metàfores, sentit figurat, rima, ritme,...

-Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui “competents”.

-Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.

Comunicar-se és simplement ensenyar qui ets tu a través dels diferents llenguatges.

VERSOS A TRAVÉS DE LES IMATGES

-Dedica un vers a cadascuna de les imatges, poden ser independents una de l’altre o que es relacionin entre elles.

Imatge d’un bosc verd: (dedicar-li un vers a la imatge)

Vent, on ets? et sento i no et veig.

Imatge d’una flor de neu:

Fas volar a tot el teu entorn, com si ballessin tots els elements de la natura, i encara no et trobo a cap lloc.

Imatge d’una fulla seca al terra:

Vas d’un costat a l’altre, deixant a totes les fulles dèbils sense vida pròpia.

POEMA RECONSTRUÏT

Poema reconstruït amb llibres de la biblioteca

Varem anar a la biblioteca a cercar llibres, tot pensant en un número, per tal de poder seleccionar el prestatge, el llibre, la línea,... tot amb el mateix número escollit per nosaltres.

Aquí teniu el meu poema construït a partir de l'exercici que varem realitzar:

Debe intervenir lo menos posible,

Objectius, cm també responsabilitats i els poders de decisió.

Afavorides de la creació del grup

que desplacen les “arrels” com a eines primàries

El análisis sociológico de la educación, por lo tanto,

No se l’accepta i solament se’l trobarà si sap comportar-se

L’educació amb un preceptor té en compte solament el primer aspecte.