La literatura oral o etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita, és a dir, de l’expressió oral. Comunicar-se estèticament és intentar entrar en contacte amb els altres a través d’una manera de dir bonica (triada, pensada).

Exemple per dir bon dia:

“Bon dia, bon hora i bon sol quan sigui l’hora”

La societat tradicionals que no tenen escriptures, com algunes civilitzacions, difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

Un exemple similar, es quan ensenyem als nens a parlar, els ensenyem a partir del llenguatge repetint contes, poesies, cançons,...ja que ells no en tenen cap codi d’escriptura encara, i això els afavoreix per que aprenguin a expressar-se oralment.

La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

Un exemple es el del conte antic de la Rateta presumida, la part fixa d’aquest conte es que la rateta escombrant la seva escaleta va trobar una moneda i va comprar una coseta.

Es podria variar amb imaginació: en comptes d’una moneda, un euro; en comptes de comprar un llacet un cotxe, canviant petites coses sense modificar la part fixa del conte.

L’etnopoètica és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació. Les produccions etnopoètiques tenen tres característiques:

-Han de ser expressades a través de l’art de la paraula, amb recursos propis del llenguatge poètic, com: metàfores, sentit figurat, rima, ritme,...

-Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui “competents”.

-Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.

Comunicar-se és simplement ensenyar qui ets tu a través dels diferents llenguatges.