VALORACIÓ PERSONAL DEL BLOG
A l’iniciar el curs, ens van dir a tots que hauríem d’anar publicant tot allò que faríem durant al llarg dels nostres anys a la carrera en un blog, la veritat no sabia ven bé quin era el procés d’aquesta tasca diària.
Al principi creia que seria impossible, com gairebé tots els meus companys, però poc a poc i publicant cada setmana les tasques realitzades vaig veure que es podia aconseguir.
Un punt que vull destacar en la realització del blog, és que molts dels professors els hi agrada que anem publicant tot, però per a mi, crec que com a eina d’estudi i de seguiment només he anat publicant allò que per a mi realment ha estat interessant i m’ha ajudat a aprendre o simplement m’ha cridat l’atenció.
He tingut alguns problemes alhora d’algunes publicacions, i tampoc veig un gran companyerisme alhora d’ajudar en allò que no sabem, però poc a poc, l’esforç i el treball diari, engloba un gran final de primer semestre en aquest primer curs de magisteri infantil, en que tota tasca ens ha ajudat a apropar-nos al món educatiu.
LA LLEGENDA DE CALONGE
Hola a tothom, nosaltres som la Judith i jo mateixa l’Ada i ara us explicarem la llegenda de Calonge.
El poble de Calonge, es un poble del baix Empordà costaner, per això ja que es un poble costaner, era freqüentat per atacs dels pirates, que sempre campaven lliurement pel Mediterrani.
Per això el poble de Calonge van decidir organitzar una bona defensa ja que des de la costa fins a l’interior del poble era molt difícil que els de l’interior s’adonessin del perill que hi havia.
Van idear un sistema de vigilància format per una línea de tres torres que anaven des de la costa fins al poble. N’hi havia tres:
- Torre Valentina, a la costa, que vigilava tot el mar.
- Torre de Baró, al mig dels camps
- Torre de Malús. a l’entrada del poble.
Torre valentina, era la de més responsabilitat, ja que havia de vigilar la costa, i per això van posar al millor Home que van trobar per fer de guarda. Era molt treballador i molt actiu, no sabia estar un moment de braços plegats.
Varen passar els dies, i el guardià de torre valentina es passava els dies vigilant tota la costa i no hi havia cap senyal de cap nau, per això un dia va decidir que faria dos feines, la de guardià i la de pescador.
Però, un dia, que el guardià es trobava unes milles mar endins en la seva barqueta, va veure una nau sospitosa. Va encarar-se a proa cap a la costa i es va posar a remar amb totes les seves forces, ja que es tractava d’un vaixell de pirates.
Va desar la barca a la sorra i va córrer cap a la torre.
Un cop a dalt de la torre Valentina, va onejar la banderola vermella d’alarma, el guardià de la torre baró va captar el senyal, però el guardià de la torre de Malús no es va adonar, ja que sempre es dedicava a gratar-se la panxa a l’interior de la torre.
El guardià de Malús va despertar-se per el terrabastall provocat pels pirates que van sacsejar el poble i se’n van emportar tot allò que feia més goig.
Des d’aquell escandalós dia, les autoritats de Calonge van despatxar als guardians i van seleccionar uns de nous, aquests no eren ni ganduls com el de la torre de Malús ni tan treballadors com el de la torre valentina, eren constants i pacients. I des d’aquell dia, les persones amb aquest caràcter sempre son els escollits pels tribunals d’oposicions als cossos de la policia, els bombers i els guardes de tota mena.
I llegenda contada, llegenda acabada, ja hem acabat!
