Ja fa unes setmanes, a l’hora de seminari, varem anar a veure un reportatge sobre diferents llars d’infants arreu del món.
A l’ inici es preguntaven la qüestió de el món a canviat però les escoles ho han fet?
La primera escola que ens mostren es diu Sleepken i es dedica a l’educació infantil. Aquesta escola esta a Gante, una ciutat flamenca.
Aquesta escola te com a objectius que els pares es sentin benvinguts, que sobretot aportin idees i mostrin els seus dubtes compartint-los amb els membres de l’escola.
Aquesta escola acull a tot tipus de nens estrangers, i per això els integren amb el seu llenguatge també fent l’esforç d’aprendre algunes paraules del seu llenguatge,... una de les coses que més m’ha impressionat es el que esmorzen i berenen pares, fills i educadors, tots junts, compartint; per l’altre banda també m’ha cridat l’atenció el que interroguin als pares per poder saber que mengen els fills, quins hàbits tenen,... per poder ajudar a l’ infant a sentir-se segur en l’escola.
La segona escola que ens mostren i de la que parlen es L’ile aux enfant, situada a França, es un nom escollit per els pares i els mestres perquè tenen com a objectiu que el barri i l’escola sigui una sola, ja que els nens intervenen en les activitats del barri de manera constant, com anar a comprar, a buscar el pa,…. Amb els mestres.
Aquesta escola consta amb el grup de pares de la fundació “Pétit a Petit”, tot estan envoltats amb les tasques de l’escola sempre que tenen temps.
L’escola dona un llistat als pares d’activitats que poden fer amb els fills, i ells escullen, això fa millorar el vincle entre pares i fills.
Seguidament ens tracten una escola de Bèlgica, situada a un districte molt multicultural,i aprofiten en fer un gran vincle entre l’escola i la casa, de manera que els pares participin activament amb els mestres, de manera que opinen, pensen, comparteixen idees,.... tot tenint un paper molt important en el creixement i el desenvolupament dels nens a l’escola.
Un dels fets que m’ha agradat molt es la salutació que fan al començar el dia, tot asseguts en rotllana, saluden en el seu idioma, així aprenen a ser escoltats, i la varietat d’idiomes que existeix.
Ensenyen la importància que te l’ idioma com a identitat ètnica .
L’objectiu d’aquesta escola es millorar i innovar, ja que la qualitat si que importa.
L’última escola que veiem es una a Anglaterra, concretament a Birmingham, el país de Shakespeare. El centre es diu St. Thomas Center i es una escola plena d’idiomes, ja que hi ha una gran multiculturalitat.
Es defineix com a molt més que una escola , ja que també imparteix classes pels pares, per donar-los suport.
Els nens observen i aprenen mitjançant documents, escrits, fotos i així els pares tenen tot el desenvolupament del seu fill o filla registrat en un quadern.
Els nens fan de l’espai de l’escola el seu, portant les seves joguines, el menjar, ... fent de l’espai el seu.
Aquestes quatre escoles d’infants reflecteixen una gran diversitat enriquida, i ens fa adonar-nos de la desigualtat i que s’ha d’aprendre a respectar a tots per igual, defenen els seus drets humans.
Aquests reportatge ens fa adonar-nos de la gran diferència entre l'educació del nostre país amb altres països.
Educación prohibida
Hace 13 años
