Cadascun dels grups va organitzar els seus punts a favor del llenguatge que ens tocava i posar les idees en comú i relacionar-les.
Després del debat varem arribar a la conclusió de que tots tres llenguatges son iguals d’importants i es necessiten entre ells per complementar-se.
El llenguatge poètic, es un llenguatge ple de ritme, per això es tracta d’un llenguatge melòdic, ja que es tracta d’un llenguatge que aporta molts punts de vista, és a dir, es un llenguatge que pot ser entès de diverses maneres i també pot transmetre’s de moltes maneres.
Es tracta d'un llenguatge molt sentimental, ja que tot poeta alhora d’escriure allibera totes les sensacions i emocions, tot sent interpretades de diverses maneres pel receptor.
El llenguatge publicitari tracta d’un tipus de llenguatge molt especial, ja que no es un llenguatge dirigit a tothom, sinó que a un determinat sector. Es un llenguatge que s’ajuda dels altres dos llenguatges, el poètic i el quotidià per apropar-se al públic de manera més directa. També s’ajuda amb el poder de la imatge ja que així té molta més força.
Per últim, el llenguatge quotidià es el més espontani i el que s’aprèn per comunicar-nos primerament, ja que es el que s’utilitza freqüentment entre la gent,es el llenguatge que es te més facilitat alhora de comunicar-se.
A més d'aprendre les diferents característiques de cadascun dels llenguatges, crec que va ser molt important el debatre i posar les nostres idees davant les altres, ja que molts de nosaltres no estàvem d’acord amb la nostra defensa. Però això ens ensenya a poder justificar i defendre qualsevol idea, encara que no sigui justificada per els nostres coneixements i sabers, és a dir, els nostres ideals i les idees que nosaltres defenem diàriament.



